Pròdroms de part: què són, quant duren i què ajuda

Has passat mitja nit comptant contraccions. Venien cada cinc o sis minuts, ja pensaves en la maleta de l’hospital, i al matí s’havien esvaït. Si et passa més d’un cop, cansa i desconcerta, i té nom: pròdroms de part.

Els pròdroms són contraccions que poden semblar de part però no avancen. No s’acosten ni es fan més fortes de manera continuada i, segons la Cleveland Clinic, no obren el coll de l’úter. La mateixa clínica els descriu com una cosa completament normal i inofensiva, tot i que poden durar dies. Per distingir-los de l’inici del part, de vegades cal una exploració del coll de l’úter.

Què són els pròdroms i per què el terme és poc precís

La Cleveland Clinic considera els pròdroms un tipus de part fals i els compara amb un escalfament abans de les contraccions de part. Apareixen al tercer trimestre, i en la majoria de dones comencen a prop del final de l’embaràs, cap a la setmana 37.

Cada guia fa servir paraules diferents. El Canal Salut parla de prepart, el període previ a l’inici del part: es pot expulsar el tap mucós, les contraccions són esporàdiques i sense un ritme concret, curtes, poc intenses i, en general, no doloroses, i el coll uterí comença a dilatar-se. L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus descriu el mateix: contraccions esporàdiques que fan que el coll uterí es comenci a estovar, a esborrar i a entreobrir. El NHS anomena latent la primera fase del part, i l’OMS parla de primera etapa latent. Una guia de l’autoritat sanitària Hywel Dda, al País de Gal·les, la defineix com un període, no necessàriament continu, de contraccions doloroses que poden anar acompanyades de canvis al coll de l’úter, com l’esborrament i la dilatació fins a 4 centímetres. L’OMS situa l’inici de la fase activa als 5 centímetres. Com encaixen les etapes ho explica les fases del part.

On acaba el part fals i on comença el principi del part no està ben definit. Una revisió sistemàtica de Hanley i col·laboradors, del 2016, va analitzar 62 estudis i va trobar molt poc consens sobre com defineixen els investigadors l’inici del part. Els autors van qualificar l’inici de la fase latent de fenomen poc estudiat. Per això ajuda llegir «pròdroms» com una descripció del dia a dia: contraccions que semblen de part però que encara no el fan avançar.

Senyals dels pròdroms

La Cleveland Clinic descriu aquests senyals:

• contraccions que poden arribar cada cinc minuts, però no més seguides
• contraccions que duren fins a un minut cadascuna
• enduriment a la part davantera de la panxa
• dolor o rampes que no empitjoren amb el temps
• contraccions que s’aturen soles, de vegades després d’hores o dies

Les contraccions poden fer mal, i la Cleveland Clinic reconeix que, quan duren dies, poden desanimar. En un comptador, els pròdroms poden semblar molt l’inici del part. La diferència es veu amb el temps: els intervals no es continuen escurçant i les contraccions no es fan cada cop més fortes. Com evolucionen les contraccions de part ho explica com són les contraccions.

Pròdroms, Braxton Hicks o inici del part

Totes tres coses es confonen fàcilment i es poden notar de manera semblant. Aquesta comparació es basa en la Cleveland Clinic i el NHS:

	Braxton Hicks	Pròdroms	Inici del part (fase latent)
Quan	Des del segon trimestre	A prop del final, normalment des de la setmana 37	Quan comença el part
Patró	Irregular	Poden semblar regulars, fins i tot cada 5 minuts	Cada cop més regular
Amb el temps	No augmenten	No s’acosten ni es fan més fortes	S’acosten, s’allarguen i es fan més fortes
Com es noten	Enduriment, normalment sense dolor	Enduriment, pot fer mal	Contraccions doloroses
Coll de l’úter	No s’obre	No s’obre	S’estova, s’esborra i comença a obrir-se
Quant duren	Varia	No hi ha una durada fixa; un episodi pot durar dies	Hores, de vegades dies

El Canal Salut, que parla de prepart, diu que en aquest període el coll uterí ja comença a dilatar-se, així que les fonts no fan servir les paraules exactament igual. Per als enduriments irregulars que van començar fa setmanes o mesos, mira la comprovació d’una hora a contraccions de Braxton Hicks. Els altres canvis que poden anunciar el part els trobaràs a símptomes de part.

Pròdroms o part de debò: com distingir-los

La Cleveland Clinic proposa una regla pràctica. Probablement estàs de part si les contraccions:

• venen a menys de cinc minuts l’una de l’altra
• duren més d’un minut cadascuna
• es mantenen així més d’una hora seguida

A Catalunya, el Canal Salut indica anar a l’hospital amb contraccions rítmiques, una cada cinc minuts durant una hora, que no cedeixen amb el repòs. El Consorci Sanitari de Terrassa afegeix que, si les contraccions cedeixen amb un bany d’aigua calenta o estirada de costat, el part encara no ha començat. La fase activa pot portar altres senyals, com trencar aigües o una pèrdua amb una mica de sang del tap mucós. L’ACOG diu que de vegades només una exploració vaginal pot mostrar si el coll de l’úter canvia. Si no has dilatat, diu la Cleveland Clinic, probablement són pròdroms.

Comptar les contraccions et mostra la tendència, que costa molt de valorar de memòria a les tres de la matinada. L’app Contraction Timer et mostra la mitjana de l’última hora, i així veus si els intervals s’escurcen. Com calcula l’app explica els càlculs, i com comptar les contraccions, què cal anotar.

El consell del teu equip va per davant. El NHS demana trucar a la llevadora o a l’hospital si creus que estàs de part o no n’estàs segura, i també si les contraccions et venen regularment cada 5 minuts o més sovint. La Cleveland Clinic explica que potser et demanaran que hi vagis perquè t’explorin el coll de l’úter.

És possible que t’enviïn a casa, i en aquesta fase és el que sol passar. L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus diu que, en general, aquesta fase no requereix hospitalització, i el Consorci Sanitari de Terrassa prefereix l’ingrés quan el part està ben instaurat. El NHS diu que durant la fase latent probablement t’aconsellaran quedar-te a casa, i que, si vas a l’hospital, potser et proposaran tornar a casa. La guia de Hywel Dda n’explica el motiu: els estudis han mostrat que les dones ingressades a la fase latent acaben tenint més intervencions obstètriques. La mateixa guia diu que pots tornar a trucar o tornar perquè et valorin sempre que creguis que ho necessites.

Quant duren els pròdroms?

No hi ha una durada fixa. La Cleveland Clinic diu que un episodi pot durar fins a uns quants dies, i que també pot desaparèixer sol sense arribar a la fase activa. L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus descriu la durada d’aquesta fase com a imprevisible.

Les dades són escasses. Ni tan sols per a la fase latent del part no s’ha establert una durada estàndard, diu l’OMS, que afegeix que pot variar molt d’una dona a una altra i que la certesa de l’evidència és baixa. La guia de Hywel Dda afegeix que la durada de la fase latent és difícil tant de mesurar com de predir, i que no hi ha cap definició estàndard de fase latent prolongada. Segons la guia, els textos de formació de llevadores situen el principi del part en un màxim de 6 a 8 hores, mentre que el col·legi britànic d’obstetres i ginecòlegs (RCOG) diu que és habitual que la fase latent duri entre 18 i 24 hores.

Quan arribarà el part de debò és igual de difícil de dir. La Cleveland Clinic explica que els pròdroms passen abans del part però no el fan començar, i que no hi ha proves que t’ajudin a dilatar o a esborrar el coll més de pressa.

Per què apareixen els pròdroms?

Ningú no sap del tot per què apareixen, segons la Cleveland Clinic. El que sí que se sap és que les contraccions del part fals poden ajudar els músculs i els lligaments de l’úter a preparar-se per al part.

La posició del nadó pot tenir-hi a veure quan el principi del part s’allarga. La guia de Hywel Dda diu que les posicions anòmales poden allargar la fase latent. Entre un 10 i un 30 % dels nadons, al principi del part, estan en posició occipitoposterior, amb el clatell cap a la columna de la mare. La majoria es giren sols.

Com passar-los mentre van i venen

La Cleveland Clinic diu que els pròdroms no es poden aturar, així que l’objectiu és passar-los descansant tant com puguis. Proposa:

• descansar sempre que les contraccions t’ho permetin
• canviar de posició, amb un coixí sota la panxa o estirada de costat
• beure molta aigua i menjar petites quantitats
• fer-te un bany o una dutxa calenta
• provar el ioga, la respiració o la meditació

El NHS hi afegeix moure’t si et ve de gust, demanar a qui t’acompanya que et faci un massatge a l’esquena i fer servir els exercicis de relaxació i de respiració que hagis après. El Canal Salut també recomana conèixer tècniques no farmacològiques per alleujar el dolor del part, com moure’s amb llibertat, canviar de posició, l’aigua calenta, el massatge i la respiració.

Uns quants dies de contraccions que van i venen poden esgotar, i la guia de Hywel Dda descriu una fase latent llarga com una experiència desanimadora i esgotadora. Digues-ho a la llevadora si no pots menjar, beure ni dormir, o si et sents exhausta. En aquesta guia, l’esgotament, la febre i la deshidratació són motius perquè et valori un obstetra.